ELS SERVEIS GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC DESPRÉS DE LA MANCOMUNITAT

El cop d’estat de Primo de Rivera del setembre de 1923 va dissoldre les diputacions i poc a poc va anar desmuntant la Mancomunitat que fou suprimida el març de 1925. Si bé en un primer moment el Servei Geogràfic i el Servei Geològic continuaren treballant, tindrien una fi molt diferent.

El Servei Geogràfic que havia aplegat una documentació topogràfica valuosa, va tenir continuïtat a la Diputació de Barcelona, no només durant la dictadura sinó també a l’època de la República i, després de la guerra civil. De fet, es treballà amb el Mapa Geogràfic 1:100.000 fins a la dècada de 1950.

En canvi, el cop d’estat de 1923 suposà la fi del Servei Geològic. El seu director, Marià Faura, fou destituït com a funcionari de la Mancomunitat i l’activitat del Mapa Geològic, així com la del Mapa Agronòmic, fou suprimida.

ENTRE EL COP D'ESTAT I LA SUPRESSIÓ DE LA MANCOMUNITAT

Els primers mesos de la Dictadura de Primo de Rivera el Servei del Mapa Geogràfic continua funcionant i li són traspassats el mapa geològic i el mapa agronòmic. El servei passa a anomenar-se Servicio Geográfico de Cataluña.

Estat dels treballs del mapa el mes de febrer de 1924.
ir al icgc
El darrer full del Mapa Geogràfic amb l’escut de la Mancomunitat es publica poc després del cop d’estat de Primo de Rivera.

35–Barcelona (1923)
ir al icgc
La destitució del director del Servei Geològic, Marià Faura, l’any 1924, va suposar la interrupció de la publicació del full 35–Barcelona del qual només n’han quedat algunes proves. El Servei del Mapa Geològic de Catalunya fou suprimit definitivament.

35–Barcelona (1924)
ir al icgc
L’any 1924, amb motiu d’una visita del rei Alfons XIII al Pirineu per a inaugurar unes instal·lacions hidroelèctriques, el Servicio del Mapa Geográfico va dibuixar en cinc dies aquest mapa de la Val d’Aran.

Mapa provisional del Valle de Arán/calculado, dibujado e impreso en cinco dias por el personal del S.G. (1924)
ir al icgc
Segell Comisión Liquidadora

L’any 1925, amb la dissolució de la Mancomunitat, el Servei Geogràfic fou traspassat a l’àrea d’Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. Es publiquen els fulls que ja hi havia enllestits de l’època de la Mancomunitat però es canvia l’escut pel text “Comisión Liquidadora”. Si bé són a temps de traduir al castellà els textos al marge del mapa, la toponímia s’ha de deixar en català.

Full 40 – Horta
En aquesta prova del full 40–Horta s’aprecia la substitució de l’escut de la Mancomunitat pel segell de la “Comisión Liquidadora”
Amb l’escut de la Comisión Liquidadora es van publicar dos fulls més del mapa que estaven pràcticament enllestits:

40–Horta (1925)
ir al icgc
Amb l’escut de la Comisión Liquidadora es van publicar dos fulls més del mapa que estaven pràcticament enllestits.

42–Ulldecona (1925)
ir al icgc
Alguns fulls ja preparats com aquest de Lleida no s’arribarien a publicar mai.

26–Lleyda
ir al icgc
El Servei també realitzà altres mapes com aquest del Montseny de l’any 1928, encàrrec del Patronat de la Muntanya del Montseny.
ir al icgc
Segell Generalitat

La primavera de 1930 el Servei Geogràfic és traspassat novament a l’Institut d’Estudis Catalans i un any més tard queda adscrit a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Passa a denominar-se Servei Cartogràfic de Catalunya i continua treballant en el mapa 1:100.000

Es publica un nou full del mapa 1:100.000, aquesta vegada a l’Institut Géographique de Paris.

30–Calella
ir al icgc
Altres fulls ja acabats no s’imprimiren mai.

23–Girona
ir al icgc
Altres fulls ja acabats no s’imprimiren mai.

28–Manresa
ir al icgc
escudo franquista

Amb la dictadura de Franco el Servei Cartogràfic trobà aixopluc, una vegada més, en la Diputació de Barcelona. Amb penes i treballs aconsegueix publicar els dos darrers fulls: 22–Vic i 32–Maials amb l’escut del govern de la dictadura i impresos a Barcelona. Serà el darrer alè del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000 iniciat l’any 1914 i del qual només van arribar a publicar-se 11 fulls geogràfics i 5 geològics.

Proves d’impremta del full 22–Vic de l’agost de 1938, amb l’escut de la Generalitat.

ir al icgc

Edició definitiva del full 22–Vic, el 1940, amb l’escut franquista.

ir al icgc
Onzè i darrer full publicat del Mapa Geogràfic 1:100.000.

32–Maials (1941)
ir al icgc
Fulls del Mapa Geogràfic 1:100.000 dels quals s’han trobat treballs, proves i impressions en el fons documental del Servei Geogràfic.

EL SERVEI DEL MAPA GEOGRÀFIC FINS AVUI

A partir dels anys quaranta s’abandona el Mapa Geogràfic de Catalunya tot i que el servei cartogràfica continua actiu dins de la Diputació de Barcelona. L’any 1971 es reorganitza com a Gabinet de Fotogrametria i passa a denominar-se Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona.

L’any 1982 es crea l’Institut Cartogràfic de Catalunya per mitjà de la Llei 11/1982 de 8 d’octubre del Parlament de Catalunya. L’any següent, els serveis cartogràfics de la Diputació de Barcelona són traspassats al nou organisme de la Generalitat junt amb la documentació tècnica de l’antic Servei Geogràfic. S’inicia un nou projecte de cartografia de Catalunya basat en les noves tecnologies.

L’any 1998 la Diputació de Barcelona crea l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local orientada a donar suport als ajuntaments en matèria de cartografia municipal i de gestió de la informació geogràfica vinculada a les competències dels ens locals. Avui dia continua en funcionament.

La Llei 16/2005 de 27 de desembre, de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, projecta l’Institut cap al segle XXI. És en el marc d’aquesta Llei que es constitueix la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya com a òrgan bàsic de trobada, col·laboració i coordinació entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals en l’àmbit de la cartografia i de la informació geogràfica relacionada. La Comissió està adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i hi són representades les quatre Diputacions.

Pel que fa a la geologia, l’any 1979 es restableix el Servei Geològic dins del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Després d’un període de 10 anys integrat dins de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’any 2007 esdevé l’Institut Geològic de Catalunya.

L’1 de febrer de 2014, cent anys després de la creació dels serveis Geogràfic i Geològic de la Mancomunitat de Catalunya, entra en funcionament el nou Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que engloba els serveis precedents.

SERVEI GEOLÒGIC

1888 Es publica el full Región Primera del Mapa Geológico y Topográfico de la provincia de Barcelona de Jaume Almera a escala 1:100.000 subvencionat per la Diputació de Barcelona.

SERVEI GEOLÒGIC

1891 a 1913 Es publiquen els 5 fulls del Mapa Geológico y Topográfico de la provincia de Barcelona de J. Almera a escala 1:40 000 subvencionats per la Diputació de Barcelona

SERVEI GEOLÒGIC

1914 J. Almera renuncia a la direcció del Mapa Geológico y Topográfico de la provincia de Barcelona La Diputació de Barcelona encomana a Marià Faura que continuï la tasca del mapa geològic iniciada per J. Almera

1915 La Diputació de Barcelona proposa a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la direcció científica del Mapa Geològic de Catalunya dirigit per M. Faura L’IEC promou l’edició en català dels fulls 4t i 5è del Mapa Geològic i Topogràfic de la província de Barcelona

1918 El Servei Geològic es traspassa a la Junta Mixta de Ciènciessubvencionat per la Diputació de Barcelona

1919 S’adopta el Mapa Geogràfic 1:100 000 com a base del Mapa Geològic

SERVEI GEOGRÀFIC

1912 La Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) encarrega a Esteve Terradas estudiar la formació d’un mapa de Catalunya

1914 La Diputació de Barcelona encarrega a la Secció de Ciències de l’IEC l’organització dels treballs preparatius per a la formació del mapa de Cataluny El Consell Permament de la Mancomunitat de Catalunya acorda col·laborar en la formació del mapa de Catalunya impulsat per la Diputació de Barcelona. La Diputació de Barcelona convoca a concurs una plaça de cartògraf i una de delineant per al Mapa Geogràfic de Catalunya

1915 Entra en funcionament el Servei del Mapa Geogràfic sota la direcció de J. M. de Rivera

1918 Presentació del primer full acabat del Mapa Geogràfic 1:100.000: 43-Les Goles de l’Ebre

SERVEI GEOLÒGIC

1920 S’abandona definitivament el Mapa Geológico y Topográfico de la provincia de Barcelona 1:40.000

1922 Es publica el primer full del Mapa Geològic 1:100.000: 34-Vilafranca del Penedès amb llibret explicatiu

1923 Es publiquen 4 fulls més de la sèrie: 24-Sant Feliu de Guíxols; 43-Les Goles de l’Ebre; 39-Vilanova i la Geltrú amb llibret explicatiu; 41-Tortosa sense llibret

1924 Destitució de M. Faura El Servei Geològic és traspassat al Servei Geogràfic

1925 Supressió del Servei Geològic

SERVEI GEOGRÀFIC

1920 El Servei Geogràfic deixa de dependre de l’IEC i passa a formar part dels serveis científico-administratius, sota la direcció de la Ponència d’Instrucció Pública de la Mancomunitat J. M. de Rivera demanauna excedència com a director del Servei Geogràfic. Es nomena interinament pel càrrec a Manuel  Ferrer de Franganillo

1921 Creació de l’Oficina de Toponímia i Onomàstica dins la Secció Filològica de l’IEC. S’encarregarà de supervisar la toponímia del Mapa Geogràfic 1:100 000

1922 J. M. de Rivera renuncia definitivament al càrrec de director i es desvincula del Servei. M. Ferrer de Franganillo és confirmat en el càrrec Es publica el primer full del Mapa Geogràfic: 34-Vilafranca del Penedès

1923 Es publiquen 4 fulls més de la sèrie: 24-Sant Feliu de Guíxols; 43-Les Goles de l’Ebre; 39-Vilanova i la Geltrú; 41-Tortosa

1924 Es publica el full 35-Barcelona El servei passa a denominar-se Servicio Geográfico de Cataluña i li adscriuen els serveis geològic i agronòmic. Es publica el mapa de la Val d’Aran

1925 La Comisión liquidadora de la Mancomunidad publica dos fulls del mapa: 40-Horta; 42-Ulldecona. Amb la dissolució de la Mancomunitat, el servei es traspassa a la Direcciód’Obres Públiques de la Diputació de Barcelona

SERVEI GEOLÒGIC

1931 M. Faura presenta a la Generalitat de Catalunya un projecte de reorganització del Servei Geològic de Catalunya

SERVEI GEOGRÀFIC

1930 El Servei Geogràfic de Catalunya es posa sota la inspecció científica de la Secció Histórico-Arqueológica de l’IEC

1931 El servei queda adscrit a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i passa a denominar-se Servei Cartogràfic

1933 Un grup de socis del Club Excursionista de Gràcia comença a col·laborar en la recollida de toponímia per al mapa

1935 Es publica el full 30-Calella. El C.E de Gràcia elabora un projecte de recollida de topònims i organitza un grup de treball sota la inspecció científica de la Secció Filològica de l’IEC dirigits per Joan Coromines

1936 Es publiquen les normes Per al recull dels noms delloc de Catalunya redactades per Joan Coromines i Enric Ribas

1939 El Servei Cartogràfic passa una vegada més a dependre de la Diputació de Barcelona

 SERVEI GEOGRÀFIC

1940 Es publica el full 22-Vic

1941 Es publica el full 32-Maials. Ja no es publicaran més fulls del mapa

SERVEI GEOGRÀFIC

1966 La Diputació de Barcelona aprova un ambiciós projecte de plànol de la província a escales 1:5.000 i 1:10.000

SERVEI GEOLÒGIC

1979 Restabliment del Servei Geològic dins del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

SERVEI GEOGRÀFIC

1970 Renovació del Servei Cartogràfic com a Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona

1974 Les quatre diputacions catalanes publiquen un mapa de Catalunya a escala 1:200.000

SERVEI GEOGRÀFIC

1982 Creació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

1983 Traspàs del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona a l’Institut Cartogràfic de Catalunya

SERVEI GEOGÒGIC

1997 Integració del Servei Geològic dins de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

SERVEI GEOGRÀFIC

1998 Creació de l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local de la Diputació de Barcelona

SERVEI GEOLÒGIC

2005 Llei 19/2005 de creació de l’Institut Geològic de Catalunya.

SERVEI GEOGRÀFIC

2005 Llei 19/2005 de 27 de desembre, de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

2014 Creació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya