ELS SERVEIS GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC DESPRÉS DE LA MANCOMUNITAT
El Servei Geogràfic que havia aplegat una documentació topogràfica valuosa, va tenir continuïtat a la Diputació de Barcelona, no només durant la dictadura sinó també a l’època de la República i, després de la guerra civil. De fet, es treballà amb el Mapa Geogràfic 1:100.000 fins a la dècada de 1950.
En canvi, el cop d’estat de 1923 suposà la fi del Servei Geològic. El seu director, Marià Faura, fou destituït com a funcionari de la Mancomunitat i l’activitat del Mapa Geològic, així com la del Mapa Agronòmic, fou suprimida.
ENTRE EL COP D'ESTAT I LA SUPRESSIÓ DE LA MANCOMUNITAT
L’any 1925, amb la dissolució de la Mancomunitat, el Servei Geogràfic fou traspassat a l’àrea d’Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. Es publiquen els fulls que ja hi havia enllestits de l’època de la Mancomunitat però es canvia l’escut pel text “Comisión Liquidadora”. Si bé són a temps de traduir al castellà els textos al marge del mapa, la toponímia s’ha de deixar en català.
En aquesta prova del full 40–Horta s’aprecia la substitució de l’escut de la Mancomunitat pel segell de la “Comisión Liquidadora”
La primavera de 1930 el Servei Geogràfic és traspassat novament a l’Institut d’Estudis Catalans i un any més tard queda adscrit a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Passa a denominar-se Servei Cartogràfic de Catalunya i continua treballant en el mapa 1:100.000
Amb la dictadura de Franco el Servei Cartogràfic trobà aixopluc, una vegada més, en la Diputació de Barcelona. Amb penes i treballs aconsegueix publicar els dos darrers fulls: 22–Vic i 32–Maials amb l’escut del govern de la dictadura i impresos a Barcelona. Serà el darrer alè del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000 iniciat l’any 1914 i del qual només van arribar a publicar-se 11 fulls geogràfics i 5 geològics.
Fulls del Mapa Geogràfic 1:100.000 dels quals s’han trobat treballs, proves i impressions en el fons documental del Servei Geogràfic.
EL SERVEI DEL MAPA GEOGRÀFIC FINS AVUI
A partir dels anys quaranta s’abandona el Mapa Geogràfic de Catalunya tot i que el servei cartogràfica continua actiu dins de la Diputació de Barcelona. L’any 1971 es reorganitza com a Gabinet de Fotogrametria i passa a denominar-se Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona.
L’any 1982 es crea l’Institut Cartogràfic de Catalunya per mitjà de la Llei 11/1982 de 8 d’octubre del Parlament de Catalunya. L’any següent, els serveis cartogràfics de la Diputació de Barcelona són traspassats al nou organisme de la Generalitat junt amb la documentació tècnica de l’antic Servei Geogràfic. S’inicia un nou projecte de cartografia de Catalunya basat en les noves tecnologies.
L’any 1998 la Diputació de Barcelona crea l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local orientada a donar suport als ajuntaments en matèria de cartografia municipal i de gestió de la informació geogràfica vinculada a les competències dels ens locals. Avui dia continua en funcionament.
La Llei 16/2005 de 27 de desembre, de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, projecta l’Institut cap al segle XXI. És en el marc d’aquesta Llei que es constitueix la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya com a òrgan bàsic de trobada, col·laboració i coordinació entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals en l’àmbit de la cartografia i de la informació geogràfica relacionada. La Comissió està adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i hi són representades les quatre Diputacions.
Pel que fa a la geologia, l’any 1979 es restableix el Servei Geològic dins del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Després d’un període de 10 anys integrat dins de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’any 2007 esdevé l’Institut Geològic de Catalunya.
L’1 de febrer de 2014, cent anys després de la creació dels serveis Geogràfic i Geològic de la Mancomunitat de Catalunya, entra en funcionament el nou Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que engloba els serveis precedents.