COM ES FEIA EL MAPA
OBTENCIÓ DE DADES
“Per a major rapidesa i economia, s’acordà que aquest mapa es formaria sobre la base dels treballs geodèsics, topogràfics i cartogràfics realitzats, o que s’estiguin efectuant, a Catalunya, pels diferents organismes oficials de l’Estat, Províncies i Municipis, o per empreses i particulars, completant les parts buides d’elements utilitzables per a la formació del mapa, que, desgraciadament, són nombroses, i muntanyoses i aspres, amb treballs especials realitzats per aquest Servei, a més d’altres estudis i treballs que se li han encomanat” (Mancomunitat de Catalunya: L’Obra realitzada 1914-1923, pàg. 116)
Estat gràfic de la situació dels treballs executats i aplegats fins al dia… [1919 aprox.]
La part més important d’informació del Mapa geogràfic 1:100.000 es va treure de les minutes del Mapa d’Espanya 1:50.000 que s’estava aixecant en aquells anys. L’I.G.y E. va autoritzar al Servei Geogràfic de copiar i utilitzar les dades a mida que s’anaven calculant. Aquest fou el punt crític: si el Servei no disposava de dades topogràfiques no podia continuar l’elaboració del mapa, ja que no tenia recursos suficients per a fer aixecaments propis; però si s’impulsava l’actuació de l’I.G. y E., s’accelerava la publicació dels fulls de Catalunya del mapa d’Espanya 1:50.000 amb la qual cosa el mapa 1:100.000 quedava obsolet abans de la seva publicació, com així va ser i va quedar inacabat.
LA TOPONÍMIA
Pel que fa a la toponímia, la utilització del català era un dels elements clau de definició i identificació del mapa. L’any 1921 es creà l’Oficina de Toponímia i Onomàstica dins de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Se li encomanà la supervisió de la toponímia del Mapa Geogràfic, encàrrec que dugué a terme –sota la direcció de Josep M. Casacuberta– fins a la supressió de l’oficina l’any 1924.
La reactivació vindria de la mà del Club Excursionista de Gràcia, ja en temps de la República, on s’organitzà un grup de recollida de toponímia per al Mapa Geogràfic, de la mà d’Enric Ribas i Virgili i Carles Cardús, amb el guiatge de la recuperada secció filològica de l’IEC. Joan Coromines en fou elegit director i el 1936 es publicaren les normes Per al recull de noms de lloc de Catalunya.
La impressió dels fulls
El mapa va ser imprès litogràficament amb gran cura en diverses institucions i impreses especialitzades.
