COM ES FEIA EL MAPA

OBTENCIÓ DE DADES

“Per a major rapidesa i economia, s’acordà que aquest mapa es formaria sobre la base dels treballs geodèsics, topogràfics i cartogràfics realitzats, o que s’estiguin efectuant, a Catalunya, pels diferents organismes oficials de l’Estat, Províncies i Municipis, o per empreses i particulars, completant les parts buides d’elements utilitzables per a la formació del mapa, que, desgraciadament, són nombroses, i muntanyoses i aspres, amb treballs especials realitzats per aquest Servei, a més d’altres estudis i treballs que se li han encomanat” (Mancomunitat de Catalunya: L’Obra realitzada 1914-1923, pàg. 116)

Estat gràfic de la situació dels treballs executats i aplegats fins al dia… [1919 aprox.]
SMG063

La part més important d’informació del Mapa geogràfic 1:100.000 es va treure de les minutes del Mapa d’Espanya 1:50.000 que s’estava aixecant en aquells anys. L’I.G.y E. va autoritzar al Servei Geogràfic de copiar i utilitzar les dades a mida que s’anaven calculant. Aquest fou el punt crític: si el Servei no disposava de dades topogràfiques no podia continuar l’elaboració del mapa, ja que no tenia recursos suficients per a fer aixecaments propis; però si s’impulsava l’actuació de l’I.G. y E., s’accelerava la publicació dels fulls de Catalunya del mapa d’Espanya 1:50.000 amb la qual cosa el mapa 1:100.000 quedava obsolet abans de la seva publicació, com així va ser i va quedar inacabat.


Còpies manuscrites dels aixecaments topogràfic i planimètric del terme municipal de Móra d’Ebre. Instituto Geográfico y Estadístico (1916). Es van copiar mapes com aquests de més de 400 municipis a mida que l’I.G.y E. els anava completant: enllaç.
Còpies manuscrites dels aixecaments topogràfic i planimètric del terme municipal de Móra d’Ebre. Instituto Geográfico y Estadístico (1916)
Es van copiar mapes com aquests de més de 400 municipis a mida que l’I.G.y E. els anava completant: enllaç.
Per omplir els buits en la topografia del territori, el Servei del Mapa Geogràfic encarregà també aixecaments topogràfics propis.

Aixecament de la zona de Les Planes (Segrià) fet per Salvador Brugués, l’any 1921 per al Servei del Mapa Geogràfic.
ver al icgc

Per omplir els buits en la topografia del territori, el Servei del Mapa Geogràfic encarregà també aixecaments topogràfics propis.

Aixecament topogràfic del Baix Empordà encarregat pel Servei al topògraf Agustí de Palau i de Romà, 1919 ca.
ir al icgc

El Servei Geogràfic també va comptar col·laboradors com el del geòleg Marcel Chevalier que hi va aportar dibuixos topogràfics de zones de la Garrotxa i de la frontera amb Andorra. També hi col·laborà Franz Schrader amb al dibuix i publicació dels fulls 1 i 3 del mapa, corresponents a l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran.

Dibuix manuscrit de la topografia al voltant d’Olot a la Garrotxa a escala 1:50.000, signat per Marcel Chevalier l’any 1921.
ir al icgc
La feina del Servei Geogràfic era de gabinet i consistia en ajuntar i redibuixar a escala, municipi a municipi, tota la informació topogràfica obtinguda de diverses fonts.

Encaix manuscrit del dibuix topogràfic d’una part dels municipis que formen el full 15–Ripoll. Escala 1:50.000.
ir al icgc
La feina del Servei Geogràfic era de gabinet i consistia en ajuntar i redibuixar a escala, municipi a municipi, tota la informació topogràfica obtinguda de diverses fonts.

Pantògraf de la casa Coradi utilitzat pel Servei Geogràfic a la dècada dels anys 1920.

LA TOPONÍMIA

Pel que fa a la toponímia, la utilització del català era un dels elements clau de definició i identificació del mapa. L’any 1921 es creà l’Oficina de Toponímia i Onomàstica dins de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Se li encomanà la supervisió de la toponímia del Mapa Geogràfic, encàrrec que dugué a terme –sota la direcció de Josep M. Casacuberta– fins a la supressió de l’oficina l’any 1924.
La reactivació vindria de la mà del Club Excursionista de Gràcia, ja en temps de la República, on s’organitzà un grup de recollida de toponímia per al Mapa Geogràfic, de la mà d’Enric Ribas i Virgili i Carles Cardús, amb el guiatge de la recuperada secció filològica de l’IEC. Joan Coromines en fou elegit director i el 1936 es publicaren les normes Per al recull de noms de lloc de Catalunya.

Toponímia del full 30–Calella
ir al icgc
Per al recull de noms de lloc de Catalunya. Descarregar pdf AQUÍ.
ir al icgc
Correccions de toponímia del full 40 que primer s’anomenava Arnes i després s’anomenà Horta. El publicà la Comisión Liquidadora de la Mancomunitat, l’any 1925 i només va poder traduir al castellà les anotacions al marge del mapa. La toponímia es va haver de deixar en català perquè la planxa ja estava feta.
ir al icgc

La impressió dels fulls

El mapa va ser imprès litogràficament amb gran cura en diverses institucions i impreses especialitzades.

Cada full va seguir un procés de moltes proves i correccions.

Correccions del full 35–Barcelona publicat el 1924.
ir al icgc
Cada full va seguir un procés de moltes proves i correccions

Prova d’impremta d’un full de la versió geològica del mapa 1:100.000 acceptada i signada pel director del Servei Geològic, Marià Faura. (Exemplar del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona).
Cada full va seguir un procés de moltes proves i correccions.

Planxa de zinc del full 41–Tortosa.
Cada full va seguir un procés de moltes proves i correccions.

Pedra litogràfica del full 22–Vic corresponent al color vermell dels camins i carreteres. Procedeix de l’empresa Litografies Bastard de Barcelona i és anterior a 1939 ja que el nom del full hi apareix en grafia catalana.