CATALUNYA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX:
un país en procés de modernització i sense mapes topogràfics
“Lo realitzat pels organismes de l’Estat a Catalunya fins el 1914, era relativament molt escàs, puix de l’Institut Geogràfic no es tenia més que la triangulació geodèsica de 1er ordre acabada totalment, de la de 2on ordre només que la de la província de Tarragona i la de 3er ordre tot just començada a la mateixa província, i en quant a topografia, no hi havia aixecats més que una dotzena de termes municipals a cada una de les províncies de Tarragona i Barcelona… Del mapa itinerari de l’Estat Major, de les 9 fulles corresponents a Catalunya, no hi havia publicades més que 7, i quasi totes elles molt envellides i necessitades de què fossin posades al dia. Del Cos d’Enginyers Militars, hi havia també un regular nombre de treballs topogràfics realitzats, però no del domini públic i arxivats els originals a les dependències corresponents… Aquest era l’estat de la qüestió cartogràfica a Catalunya l’any 1914, a una època en què hi havia una extraordinària florescència de treballs de construcció d’obres de tota classe, canals i represes d’aigua per a força hidroelèctrica, de regadiu, carreteres veïnals, etc., i en conseqüència una gran necessitat i constant demanda de mapes, puig els escassos que es trobaven, eren inservibles”
___
___
Josep de Rivera: “Treballs actuals de formació d’un mapa de Catalunya”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XXIXè, 1919, p. 82
